El glaucoma és una malaltia de l’ull que es defineix com una neuropatia del nervi òptic relacionada amb la pressió intraocular i la dificultat de rec sanguini al cap d’aquest nervi. La seva traducció funcional és la pèrdua de visió i de camp visual segons uns patrons característics. Normalment no es nota res, perquè no fa dolor i la pèrdua de camp visual és perifèrica, que tampoc s’aprecia. Quan el pacient comença a adonar- se’n, ja sol ser tard, perquè la malaltia ja està molt avançada. A més, tota pèrdua que es produeixi és molt difícil de recuperar. Només es pot frenar el progrés, però rarament retornar la visió perduda.
Per això és molt important fer revisions periòdiques a l’oftalmòleg i és responsabilitat de l’oftalmòleg explorar bé el pacient per descartar aquesta malaltia des del seu estadi més precoç.
La pressió intraocular alta és un factor de risc important per a desenvolupar glaucoma, però no sempre n’és la causa. Hi ha pacients que tenen la pressió intraocular alta i no fan glaucoma i, en canvi, n’hi ha d’altres que amb la pressió baixa sí fan glaucoma.
A part, hi ha molts tipus de glaucoma (crònic simple, per tancament angular, pseudoexfoliatiu, pigmentari, etc…) i per a fer un tractament apropiat cal fer un diagnòstic diferencial acurat. Per a aquest fi ens ajudem de diferents tecnologies: tonometria, paquimetria, tomografia de coherència òptica, polarimetria làser, ecografia ultrasònica, retinografia i campimetria computeritzada, proves molt senzilles de les que disposem a la consulta mateix.
En alguns pacients, que tenen la cambra anterior de l’ull estreta, cal realitzar una iridotomia perifèrica amb làser per a facilitar el pas de l’humor aquós (el líquid que regula la pressió de l’ull) de la cambra posterior a la cambra anterior i evitar complicacions com el glaucoma agut, subagut o crònic per tancament angular.
Quan s’ha diagnosticat un glaucoma, cal tractar la causa i baixar la pressió sempre. Primer començarem per medicació tòpica amb antiglaucomatosos (prostaglandines, beta-bloquejants, alfa-agonistes, …). Si amb això no s’atura el progrés de la malaltia, caldrà intervenir quirúrgicament, sigui fent una trabeculoplàstia amb làser díode o una trabeculectomia amb cirurgia convencional o implants Ex–press per a baixar i estabilitzar al màxim la pressió intraocular.
En l’actualitat s’està deixant de banda aquests tractaments per un abordatge més modern amb làser, SLT (trabeculoplàstia selectiva amb làser YAG), i cirurgia mínimament invasiva amb implants XEN o PreserFlo que redueixen molt l’impacte de la cirurgia, la seva duració i les possibles complicacions.
El Dr Joan Tarrús de Vehí té llarga experiència tractant i operant pacients de glaucoma, amb un recorregut de cap a 3000 intervencions i ha estat pioner a tot el país, ja en l’any 2016, en la cirurgia amb l’implant XEN.
Contacteu amb nosaltres